Vull sobreviure. Vull viure i conviure .Només desitjo fer vida normal .Anhelo sentir al meu rostre amarg el ventijol baixant del Cavall Bernat ,vull fondre ´m al bullici de la Plaça Vella i patir de valent sota un pilar dels Minyons. Sóc el Toni , 39 anys ,infermer i tinc un melanoma maligne,segons Google ,el més agressiu .
Avui ,Revetlla de Sant Joan , he tornat de ca l´especialista i m´ha confirmat que això meu té molt mala pinta.En arribar a casa dels sogres he esclatat a plorar en veure que l ´Ariadna venia a rebre´m corrent pel passadís.Ha estat inevitable.Un seguit de flaixos inunden la ment. És la meva pròpia Vida és Bella i aparento normalitat.
Em busquen metàstasis i no fa gràcia :T.A.C ,analítiques ,marcadors.La paraula càncer no molesta.El tòpic " per què a mi "no serveix .Ho tinc i punt .Ja assimilat , la meva filosofía serà confiar en els metges de Can Ruti ,mostrar disponibilitat a rebre tractaments a fi de no palmar-la i recordar pensaments positius. De fet a la Marta , treballadora incansable ,li he dit que estigui preparada per a qualsevol cosa .
.Els malalts de càncer desenvolupem un especial sentit per pensar en els altres ;no volem fer pena ni preocupar-vos.Tant me fa les quotes de la hipoteca a Caixa Terrassa, ,Hisenda o si em multen els Mossos a la C-58 .
De matinada l ´Ariadna dorm plàcidament al dúplex.Jec a prop seu ,l´ abraço, l´oloro i li faig suaus petonets al clatell .Això és el més proper a la felicitat .
Pel Facebook sóc cristià..Reso al sofà a boca closa entre el rosegar del hàmster i el soroll de la vetusta nevera.Ell mai no m´ha fallat . La sort farà la resta.Les ferides de la profunda biòpsia al coll i espatlla encara sagnen i han tancat falsament. És imposible dutxar-se.Quin calvari!
La Doctora dona els ansiats resultats .M´he bloquejat.Surto desconcertat passadís avall de Can Ruti .Fora , abraço fortament la Marta i l´ Ariadna i crido : Estic net!, davant l ´ estranya mirada del xurrer que, per cert ,en fa uns de xocolata boníssims… .
http://relatsencatala.cat/relat/tinc-un-cancer/922995
Terrassa , 26 de setembre de 2009.
Avui ,Revetlla de Sant Joan , he tornat de ca l´especialista i m´ha confirmat que això meu té molt mala pinta.En arribar a casa dels sogres he esclatat a plorar en veure que l ´Ariadna venia a rebre´m corrent pel passadís.Ha estat inevitable.Un seguit de flaixos inunden la ment. És la meva pròpia Vida és Bella i aparento normalitat.
Em busquen metàstasis i no fa gràcia :T.A.C ,analítiques ,marcadors.La paraula càncer no molesta.El tòpic " per què a mi "no serveix .Ho tinc i punt .Ja assimilat , la meva filosofía serà confiar en els metges de Can Ruti ,mostrar disponibilitat a rebre tractaments a fi de no palmar-la i recordar pensaments positius. De fet a la Marta , treballadora incansable ,li he dit que estigui preparada per a qualsevol cosa .
.Els malalts de càncer desenvolupem un especial sentit per pensar en els altres ;no volem fer pena ni preocupar-vos.Tant me fa les quotes de la hipoteca a Caixa Terrassa, ,Hisenda o si em multen els Mossos a la C-58 .
De matinada l ´Ariadna dorm plàcidament al dúplex.Jec a prop seu ,l´ abraço, l´oloro i li faig suaus petonets al clatell .Això és el més proper a la felicitat .
Pel Facebook sóc cristià..Reso al sofà a boca closa entre el rosegar del hàmster i el soroll de la vetusta nevera.Ell mai no m´ha fallat . La sort farà la resta.Les ferides de la profunda biòpsia al coll i espatlla encara sagnen i han tancat falsament. És imposible dutxar-se.Quin calvari!
La Doctora dona els ansiats resultats .M´he bloquejat.Surto desconcertat passadís avall de Can Ruti .Fora , abraço fortament la Marta i l´ Ariadna i crido : Estic net!, davant l ´ estranya mirada del xurrer que, per cert ,en fa uns de xocolata boníssims… .
http://relatsencatala.cat/relat/tinc-un-cancer/922995
Terrassa , 26 de setembre de 2009.
